Segona Etapa: CASTILLO BLANCO DE LOS ARROYOS-FUENTE DE CANTOS
Divendres 09.07.2004
Kms. |
Kms. Totals |
Mitja |
Temps |
Dificultat |
Senyalització- Temps |
89 |
144 |
12 km/h |
7h3' |
Mitja/baixa |
Bona- Calor moderada |
Surto de Castilloblanco cap a
Almadén de la Plata per la carretera S-185, que fem servir ciclistes
i caminants. La carretera, ben asfaltada, no té gaire transit. Les
pujades i baixades sovintegen, a uns setze quilòmetres ve el desviament
del Camí que s'introdueix en una finca ramadera, jo prefereixo continuar
per la carretera fins a trobar la A-450, que em portarà fins a Almadén.
Una vegada al poble, en un "súper" m'abasteixo de fruites
i aigua. A les oficines de l' ajuntament segello la credencial i passejo
per alguns carrers. Un cop recuperat, surto del poble pel camí que
passa a la vora de la plaça de "toros", fa pujada. El Camí
continua per terres ramaderes, on predominen porcs i cabres. Algun gos,
generalment grosset, et fa saber que has de vigilar. Vaig passant per portes
de finques que traspasso i que deixo tal com les trobo. Ara el camí
es fa una mica més pesat i dificultós. Arribo a la porta de
la finca Arroyo Mateos, la porta està tancada però no té
posat el candau, la passoi torno a tancar. El Camí continua, passo
per un cortijo on no trobo ni una ànima
viva. Dos gossos es disputen, amb lladrucs i curses, la major proximitat
a mi. Els ignoro i continuo el Camí, ells desisteixen de la persecució.
Ara arriba una baixada fins al reguerot, que posa a prova el meu cap, la
meva agilitat i, sobretot, els frens de la meva bici. Superat el moment,
comença la pujada, és a dir, l' arrossegament de la màquina,
ja que el Camí s' enfila i el pis està fatal.
Quan s' arriba a dalt cal vigilar les fletxes, doncs no està gaire
senyalitzat. A partir d' aquí, el camí es fa més amorós,
tot i que s'ha de continuar obrint i tancant portes. La travessa de finques
ramaderes continua. Ara el Camí va per una carretera ampla però
sense enquitranar. Trobes un monolit " in memoriam" de José
L.Salvador, promotor d'aquesta Via. El Real de la Jara ja està prop.
Arribo a l' hora de dinar, i dino al Meson la Cochera. Ben dinat i amb nova
força, omplo d' aigua i continuo per bon Camí cap a l'ermita
de S. Isidoro. Pel camí, trobo "un alcornoque" que m' invità
a fer una becaina, no rebutjo la invitació. A les cinc, em poso novament
en marxa. Passada l'àrea de descans de l'ermita, agafo la N-630 de
pujada. El Camí va paral.lel a ella. Alguns camioners passen tocant-me
les alforges, cosa que em posa nerviós, d' altres, més ben
intencionats, toquen el clàxon a mode de salutació, però
això fa que et desequilibris. No es pot fer res, alguns camioners
són així. A l' arribar a Monesterio, la N-630 esta més
tranquil.la, i aprofito per tornar a agafar-la fins a Fuente de Cantos que
esta a uns 22 kms. Quan arribo intento trobar el refugi, un Sr. Antonio
de Zaragoza, em crida la atenció i m' indica on trobar el alberg.
L'alberg és privat , val 12 €, però està molt bé.
Allà es troba el Centre de Interpretació de Zurbaran, que
visito després de rentar-me i fer la bugada, acompanyat de l' Antonio
de Zaragoza, Kepa de Deusto i la parella Iñaqui i Lourdes de Lezama.
El director del Centre d' interpretació ens va acompanya durant la
visita, les seves explicacions, el vídeo, etc. amplien una mica més
la nostra pobra cultura pictòrica. Acabada la visita, tots sopem
al restaurant del Centre. El sopar és la cirereta: bona taula, bon
vinet, bona conversa, no es pot demanar més! Aprofito per demanar
disculpes per no poder exposar les fotos que ens vam fer. La càmera
i el rodet no es van posar d' acord.
Ultima hora: L'Ass. d'Amics del Cami de Sevilla, recomanen anar des d'Almadén de la Plata fins a Real de la Jara per carretera. Hi ha dificultats per travessar algunes finques ramaderes.