Tercera Etapa: FUENTE DE CANTOS-ALJUCEN

                                                                      

Kms.	Kms. Totals	Mitja	Temps		Dificultat	Senyalització- Temps
108.7	252	12.9 km/h		8h.24'	baixa	Bona- Calor moderada

---

La sortida de Fuente de Cantos, està ben senyalitzada: a la sortida de l' alberg a mà esquerra. Passes per un parells de carrers que et porten a una placeta on hi ha una església i ja estàs a les afores. Envoltat de camps de cereals arribes a Calzadilla de los Barros. Aprofito per repostar aigua i sucs. El Camí, surt del poble paral.lel a la N-630 però allunyada d'ella. Després d'una bona estona, es passa la riera de Atarja, gires a l'esquerra i abandones la companyia de la carretera, ara són cereals, oliveres i vinyes, les nostres companyes. Passada la via fèrrea arribo a la Puebla de Sancho Pérez. Paro en un bar a fer una "birreta" fresca i l'amo del bar m'aconsella anar per carretera fins a Zafra, doncs no té gaire transit i per a la bici és millor aquesta via. Així ho faig , en poca estona arribo al centre urbà de Zafra. Busco l' Oficina d' Informació i la trobo prop del Alcazar de los duques de Feria. Segello la credencial i m'aturo en una plaça ben enjardinada que hi ha aprop. Reposo mentre guaito les gent que circula en totes direccions de la plaça. Intentant sortir de Zafra per la torre de San Francisco, m'equivoco, i al parc de Bombers m'encaminen correctament i m'aconsellen anar per la carretera que uneix els dos pobles. Són quatre quilòmetres de bon fer, tot i que fa pujada. Arribo a Los Santos de Maimona i a la gasolinera torno a carregar d'aigua i sucs, i una mica més avall, trobo una fruiteria i m'abasteixo d' existències. A una plaça pregunto com sortir del poble i un senyor em diu que continuï fins al Puente Viejo. El trobo, el passo i el Camí gira a la dreta i puja. Vas fent fins al dipòsit d'aigua . Una llarga tanca t'acompanya durant un bon tros. Passada una estona, passo la via del tren i per sota de la N-630 ( que ara sembla una autovia pel nombre de carrils). Quatre quilòmetres més tard arribo a Villafranca de los Barros. De Villafranca se surt pel "Camino Viejo" . Una via ampla, recta i llarga envoltada de camps de cultius i alguna vinya. Passes la depuradora, que et queda a mà dreta. A la llunyania veig un ciclista en direcció contrària, la pols d'un tractor el fa desaparéixer, poca estona després me'l trobo i em fa senyals de que pari. M' aturo.....-" Buenos dias !!, qué ? de paso ?,... -pues mire, voy hacia Santiago de Compostela. -Que envidia me da, em respon, llevo ya tiempo preparándome para hacerlo yo tambien, pero, no encuentro a gente que me acompañe. Yo ya ve, soy mayor, 52 años y quiero hacerlo acompañado. Vd. es de mi quinta, no ?. Per un instant, estic a punt de respondre amb una mentida piatosa...- No, no, soy mayor que vd. en cuatro años, y ya se sabe a partir de los cincuenta la garantia ya ha caducado y cuatro años de más, pesan. L'home em mira més atentament i remata " ya me gustaria, ya, tener tan claras las ideas. A ver si el verano que viene se presenta mejor.....",-Por cierto, em diu, delante, a una media hora, lleva a cinco o seis ciclistas más, que por la indumentaria, diria que estan haciendo el mismo Camino. Li desitjo sort a la vida i continuem cadascú el seu camí. No vull desviar-me a Almendralej i continuo cap el meu proper destí, Torremenjia. Arribo a les dues de la tarda. Buscant als meus predecessors i l'església del poble arribo al Palacio de la Mexies, que també es diu Palacio de los Lastras, l'han fetr Alberg per a pelegrins. Segello i aprofito per a dinar. La senyora encarregada de l' alberg em serveix un "cocido" que encara no he pogut oblidar, rico, rico, rico,... com diuen alguns cuiners. A la sobretaula, la senyora i el cambrer m' aconsellen agafar la carretera N-630 fins a Mérida, perquè amb la nova autovia poca gent la fan servir i s'arriba a Mèrida en un no res. Ho faig i arribo a Mérida abans de les cinc de la tarda. Entro a Mérida pel pont romà, que és només per a vianants, passejo pel centre i surto de la ciutat per l' Aqüeducte,i continuo cap a la presa de Proserpina per carretera. Vigileu els cotxes !!! . Proserpina sembla la platja de Mérida, bikinis, banyadors, chiringuitos......Travesso el pantà per la presa i es gira a la dreta. Ara la carretera es fa més petita i va seguint el pantà. Moltes cigonyes s'aixequen espantades al meu pas. En un revolt s'anuncia el desviament del Camí que deixa la carretera. Ara serà "la dehesa", les sureres (quercus suber), alguns pins i grans granges amb porcs de totes mides i de color gris fosc els que t' acompanyen. Ho fan fins a Carrascalejo. Al bar de la plaça, vaig prenc un suquet de fruita. Més animat, pensant que el final d' etapa esta a prop, m' encamino cap a Aljucen. Arribo, i a l' alberg trobo els sis ciclistes que durant tota l' etapa m'han obert camí. Repartim les habitacions, rentem roba i netejo la bici. Després decidim anar a fer unes cervesetes i un entrepà. Realment, en tinc moltes ganes després de la pallissa que m'he fumut. Un gran entrepà de pernil pata ..... m'esperava....