Cinquena Etapa: CASAR DE CÀCERES- CARCABOSO                                                                 

Després de veure “ el encierro” del dia, tots sortim de Casar pel carrer Larga, deixem l’ermita de Santiago a la dreta i continuem el Camí. Passada una bona estona arribem a la N-630, que porta un trànsit moderat. Els camions, quan passen es fan sentir, has d’anar atent. Arribem al pantà de Alcántara, és gran en capacitat i extensió. Ens parem a menjar fruita, i de passada observem a uns operaris que repinten les tanques metàl·liques del pont amb un vermell clar. Passat el pont sobre el Tajo, a uns 100 metres ve el desviament del Camí, a mà dreta. Una forta, però curta pujada, et fica novament a la  “ dehesa” . Matolls, sureres, arbusts i bestiar vacú ens acompanyen. Un mòbil crida la nostra atenció, Ventura i Sergio ens venen darrera perquè s’han despistat i han fet dos quilòmetres més del comte per carretera. Rectifiquen i tornen al Camí. Aviat ens atrapen. El camí no està malament, hem d’obrir i tancar alguna que altra tanca. Poc a poc, veiem Cañaveral més aprop. Arriba una bifurcació en el Camí, ens decidim pel de la dreta. Tots dos arriben al mateix lloc, però el de la dreta passa per sobre d’un magnific pont romà ( Pont de San Benito). A Cañaveral, parem a l’Ajuntament i segellem la credencial. Prop de la plaça, trobem un "super" obert i comprem fruita i sucs. A les portes de l’església de Santa Catalina, molt maca i amb un cruceiro ben conservat, recuperem part de les forces que hem perdut pel camí. Ens posem en marxa, sortim del poble per la N-630 que el travessa. A les afores el poble trobem que la N-630 es transforma en autovia. Busquem l'indicador del l’ermita de Sant Cristòfol, ja que sabem que el Camí passa per ella, però al final, agafem la bici i la passem per sobre del paraxocs (quitamiedos)“ del lateral de la carretera N-630, a uns 100 metres trobem una branca del la N-630, inutilitzada però cuidada i arranjada correctament, l’autovia ens queda a la nostra dreta. Continuem per ella i pugem el Port de los Castaños. El repetidor de TV ens queda a la nostra esquerra. Dalt del port, a Grimaldo, decidim continuar per carretera, ara ens toca una bona baixada que, com totes, aviat s’acaba. Parem a repostar aigua a una gasolinera que trobem abans d’arribar a la cruïlla amb la carretera que va al pantà del rio Lobos. Reemprenem la marxa cap a Galisteo. Ara la carretera cap al pantà del Rio Lobos puja. Coronada la pujada, arriba, com no, la baixada, el velocímetre va a tope. Cal anar en compte !, a mitja baixada es troba l’entrada al Camí, per tant, deixem la carretera i agafem una via rural. Les terres de regadiu no es fan esperar. Canals grans i petits, n'hi ha de tots, el color verd és el predominant. Asseguts a l’ombra d’un gran arbre, trobem a dues persones xerrant, que ens inviten a refrescar-nos. L’aigua alegre i fresca també ens incita. Parem, un d’ells és en Gonzalo, que va fent camí poc a poc. És de Barcelona, el seu acompanyant un pagès de San Gil. Per anar a Galisteo aneu pel camí de veritat, per San Gil , guanyareu temps i esforç i tot el Camí està asfaltat. El creiem i en poca estona estem dinant a un restaurant a l’entrada de Galisteo (foto de la dreta), poble totalment emmurallat. Després de dinar, arribem a la plaça Major del poble, on els cinc acompanyants meus tenen un cotxe per poder tornar al seus respectius pobles. Posen el portabicicletes, el carreguen i marxen. Novament em torno a quedar sol. Això sí, quedo amb un bon record, un bon regust de tots ells, i de la nostra convivència de tres dies, per cert durant aquest temps vam parlar de tot, fins i tot, de política.Dono una volta pel poble, per una de les seves portes i de baixada surto del poble. Passat el pont sobre el riu Jerte, agafo la carretera cap a Carcaboso . Al cap d'uns vint minuts, arribo al poble . Al bar Pacense, la Sra. Elena em fa esperar una mica, doncs estan netejant l’alberg de brutícia que han produït uns desaprensius, irresponsables i mal pagadors estrangers que treballen a la construcció de l' autovia. A la poca estona arriba en Gonzalo, el caminant, i una altra peregrina de Aljucen. Parlem i anem a sopar. A les onze ja dormim.

                ETAPES: ANTERIOR 4a...... SEGÜENT 6a.