Dotzena Etapa : OURENSE - CEA -LAXE

No ens llevem gaire d'hora, són les vuit quan esmorzem un cafè i torrades de pa de Cea. Tots tres sortim cap al nostres destins. Antonio i José Antonio cap a Estaca de Bares i jo cap a Santiago. Els primers quilòmetres el fem junts, pocs. Sortim d’Ourense pel pont romà i, com jo m'he proposat anar per Tamallancos, el trajecte és comú fins a una gasolinera. Cal recordar que hi ha una altra via, per Amoiro, però el pendent encara és més fort. A la gasolinera ens acomiadem i desitgem tota mena de fortuna. Agafo el camí cap a Tamallancos. Aquests tres primers quilòmetres són massa forts per a mi i poso el peu a terra. Arrossegar la bici no m’agrada, però et fas un expert en aquesta maniobra. De tant en tant, trobes algun descans i pots recuperar-te. Una vegada que passes un safareig públic, el pendent es suavitza una mica i pots tornar a pujar a la bici. Salvada la dificultat del dia, arribo a Tamallancos. Uns operaris netegen les vores del camí, doncs la vegetació creix molt ràpida i, de vegades, el camí es troba ple de verdisses, herbes i arbustos que dificulten el pas. -Qué, queda bien el camino ? tenemos orden de limpiarlo hasta la entrada de Santiago de Compostela. - Feu una bona feina, li contesto. Durant tot el trajecte de neteja vigilo de no punxar les rodes, doncs hi ha verdisses arreu. Distret per la vegetació i la frondositat del camí, aviat arribo a Casanovas, i per carretera, a Cea. A Cea, paro a l'alberg. L’alberg està molt bé, com tots els que hi ha a Galícia, els cuiden..... Com que és mig dia, i fa un dia que no menjo res consistent, paro a un bar que hi ha aprop de la plaça Major. Em tracten molt bé, i el millor de tot és que el meu cos aguanta força bé l'aliment. A Cea hi ha la possibilitat d'anar a Monestir de Oseira, però m'arriben notícies de que totes les places estan ocupades i no hi ha possibilitat de pernoctar. Decideixo continuar per carretera N-525 fins a Castro Dozón, passant per Cotelas, Piñol, Fiaño. Després de Castro Dozón, agafo el Camí. La pujada a Santo Domingo la faig amb tranquil·litat. Deixo enrera l’ermita de Santo Domingo i arribo a Gesta. Una estona més i arribo a l’estació de Lalín, la qual supero, i seguint el camí, passo per moltes petites poblacions fins que arribo a Laxe. Laxe està prop de Lalín, a uns 3 quilòmetres. Les claus de l’alberg les demano a una casa, la direcció està anotada a la porta de l’alberg. Les instal·lacions de l’alberg són de primera categoria. Per menjar, el millor és anar al polígon industrial que hi ha prop, per exemple al restaurant Onde Antonio, no ho fan malament. De fet, aquesta etapa la divideixo en dos dies, el 19.07.04 Ourense-Cea i el 20.07.04, Cea-Laxe. He de desaccelerar la marxa que porto, doncs el bitllet de tornada a Barcelona el tinc reservat per al dia 23. A part, he trobat nous companys de marxa, com el trio Paco, Recho i Deftel, el Sr. Joan de Barcelona i l'Elies del Ferrol. Cada dia els acompanyo a tots caminant al seu costat unes bones estones. Ens hem compenetrat tant bé que la meva feina consisteix en sortir l’últim del refugi, deixar-lo ben endreçat i arribar el primer al proper alberg per tal de reservar places per a tothom. Un altre motiu suficient per unir les dues etapes és que en bici es poden fer totes dues d'una tirada i de manera còmoda. Paco i Recho tenen un curiós mètode de fer el camí, van en cotxe. Cada dia el deixen al poble on dormen i fan l’etapa caminant, quan arriben a l’alberg demanen plaça i han de demostrar que són caminants, doncs ells, no porten motxilla ni res, tot ho deixen al cotxe. Aquí entrem en escena nosaltres, hem de certificar a l’ hospitalari de torn que, efectivament, són peregrins i fan servir aquest mètode tan peculiar. Els funciona fins arribar a Santiago. Altra cançó és la lluita que Recho porta amb Deftel. Deftel parla una mica castellà, però en Recho s’ha proposat donar-li un curset accelerat de castellà. Escoltar-los és tot un privilegi. En Joan de Barcelona, cada dia va a dormir a plena llum, agafa la seva ràdio portàtil i au!, a dormir. Això sí, és el primer en llevar-se, li agrada caminar a la fresca. L'Elies, posseïdor de bona coneixença sobre el Camí, es converteix en el llibre de ruta, cada dia li preguntem sobre l’etapa, i gairebé sempre, es té en compte la seva opinió.

                          ETAPES: ANTERIOR 11a..