Preparada la bici per a la marxa, analitzem el camí que hem d’agafar fins a Ourense. Deixem de banda la possibilitat d' anar per Laza. Tornem agafar la famosa carretera N-525 que passa per davant de la porta del mateix alberg. El Camí per aquesta variant va seguint la carretera. La carretera avui porta força trànsit, però no arriba a agobiar. Pel lateral de la carretera anem fent via. Deixem Monterrei i comencen la pujada a l’alt de As Estivadas. Com que el trobem al principi de l’etapa, la pujada no es fa pesada. La nova autovia A-52 ens acompanya per la nostra dreta. Passem per la població d’ Albarellos, i poc després, arribem tots tres a Trasmira, fem una parada al bar d’ una gasolinera, ens prenemn un suc i un entrepà i descansem una mica. Avui no tenim gaire pressa, doncs l’etapa no presenta gaires dificultats, i Ourense no està gaire lluny. Recuperats, continuem per carretera. Passem per Boado i Xinzo de Limia. El temps ens ajuda, no fa gaire calor i els quilòmetres cauen parsimoniosament. Ara veiem un indicador que ens anuncia l’arribada de la població de Sandiás. En un principi, la lectura ràpida ens sembla que el nom correspon a la famosa fruita estival, la síndria, però no, realment el poble es diu Vilar de Sandiás. La deixem enrera i passem prop de Coedo, per Outeiro de Torneiros, Paradiñas i, finalment, Torneiros. En aquest últim poble tornem a fer una parada tècnica. Repost d’aigua, una mica calenta, per cert, i prenem fruita que comprem en una botigueta-bar de leque venen gairebé de tot. Continuem la marxa  i arribem a Allariz. Continuem passant aldees i pobles petits, com Armea i Abeledo, ja se sap que Galícia té un poblament molt dispers. Al passar per Pereiras, decidim parar a dinar, Ourense ja està ben aprop i cal arribar amb la panxa plena. Arribem a Ourense pel pont nou sobre el riu Miño. Ens dirigim a l’ajuntament, la policia municipal ens indica la direcció de l' Alberg. L’arribada no te desperdici ; nosaltres: -Buenas tardes !, l’hospitalero , buenas !... què quereis tomar ?, zumo, fruta o gazpacho, bona tècnica per a trencar el fred, no ?. En Toni i en José prenen gaspatxo. En canvi, el meu estómac no presagia res de bo. Al cap d'una estona canvio la “calderilla”, mala sort!, durant tot el camí no he tingut cap problema gàstric. Gran personatge en Bartolomé Coleto ( Bartolo), l’hospitalero. Aprofito per donar-li les gràcies per la seva amabilitat, el seu desinterès, la seva alegria, .... i pel seu art tocant la guitarra. Bé, com la tarda va passant, truco a en Manel i quedem a la porta de la Catedral, a les vuit, per donar una volta pel centre i anar a visitar el “barri humit”, menuda broma em jugava el destí !!. Hi anem, però jo no puc ni ensumar els tintorros que ells es prenen, i ja no dic res dels complements marins que els acompanyen. Durant la nit el meu estómac descansa de pair.

                     ETAPES: ANTERIOR 10a...... SEGÜENT 12a.