EL
Camí de Sant Jaume per : Jordi Pujol
Per
què milions de persones de tot el món durant segles han volgut recórrer el
Camí de Santiago? En el meu cas hi havia motius espirituals, històrics
i culturals, moltes ganes de conèixer gent i llocs interessants, era un repte
i una aventura i, com no, una ocasió per compartir vivències amb els amics
i companys de viatge. Abans
d´iniciar els preparatius del viatge m´havia de respondre dues preguntes:
- Estic preparat físicament i psicològicament per recórrer
en bicicleta de muntanya 1.200 kms en 15 dies?
- Tinc una bicicleta en condicions?
Les dues respostes afirmatives,
i la seguretat i confiança que em transmitia el meu amic-guia Joan (per ell
era el seu tercer Camí i coneixia bé la ruta, el perfil de les etapes, els
albergues, els llocs interessants per veure, etc), em van ajudar a decidir-me.
Havia
d´anar a Santiago!
Dies abans del dia de la sortida jo estava neguitós pels preparatius: Quin
equipatge haig de dur? Porto massa pes a les alforges? He reforçat prou la
bicicleta? Quants diners haig de portar? Tenia ganes d´iniciar el viatge,
de fer realitat aquest peregrinatge... tenia ganes que arribés el 5 de juliol
de 2003!.
Sortir des del monestir de Montserrat va ser especialment emotiu. Montserrat
no és un lloc qualsevol sinó un lloc especial pels catalans. Simbòlicament,
unint Montserrat amb Santiago de Compostel.la unim dos pobles, el català i
el gallec així com dos llocs amb una història mil.lenària.Tot i
que les etapes catalanes i aragoneses van ésser interessants, jo tenia ganes
d´arribar a Puente la Reina (Navarra) i travessar el pont romànic sobre el
riu Arga. 
A Puente
la Reina s´ajunten el Camí Aragonès i el Camí Francès, es veuen ja molts peregrins,
i tenia la sensació que el Camí de veritat començava aquí. Des
de aleshores ja vem dormir en albergues, vem conèixer altres peregrins-ciclistes,
vem ser més constants alhora de segellar les nostres credencials de peregrins,
i tots eram conscients que ja no hi
havia marxa enrera. Altres llocs especialment emotius per mi van
ésser la pujada a la Creu de Ferro (als montes de León), on segons la tradició
cal deixar una pedra i demanar un desig sota la creu. També la pujada a l´O
Cebreiro (Lugo), primer poble de Galicia i per tant tot un símbol. I com no,
l´entrada a la catedral de Santiago de Compostel.la i la missa del peregrí.
Darrera queden moltes anècdotes i vivències, dies bons i dolents
anímicament, la forta calor, els amics que has fet, la convivència amb els
companys, els problemes amb la bicicleta, etc. Han estat dues setmanes que
no oblidarè mai, i tothom diu que ja no sóc el mateix des de que vaig tornar
del Camí de Santiago. Animo a tothom que hagi llegit aquest texte
a fer el Camí segons les seves possibilitats. Així podreu respondre
en primera persona la pregunta que m´he fet a l´inici del meu escrit...
JORDI PUJOL MAURI
