Surto de l’alberg a dos quarts de vuit, trobo un bar obert i entro a esmorzar. Un parell de veïns parlen amb la cambrera sobre el dia que els espera mentre engoleixen un entrepà i una cervesa. Entra el conductor d’una furgoneta que anuncia components informàtics i s’afegeix a la conversa. Em prenc unes pastes i un suc. Surto del bar en direcció a la N-630, passo a l’altra vorera de la carretera per poder visitar els monuments romans de la “Fuente Buena”, ja que ahir no vaig poder. La N-630 a aquesta hora no va gaire plena, algun tractor i quatre camions. Com el Camí de moment va seguint la carretera, agafo el lateral, uns vint quilòmetres em separen del “Cubo de la Tierra del Vino”, en poca estona arribo al poble, ara ja estic a la província de Salamanca. Surto de Cubo pel pont i ara agafo el Camí que va paral.lel a la via del tren durant una estona, terres de cereals i vinyes m’acompanyen. El camí no esta malament, és ample i presenta un bon terra. Amb bona marxa i millor ànim arribo a Villanueva de Capeán. Deixo el poble enrera i per bon camí arribo a San Marcial. Pregunto per l’estafeta de correus, però al bar em diuen que no n'hi ha i que he d’anar fins a Entrada. Per anar a Entrada agafo la carretera. A Entrada, l’estafeta està tancada i no hi haànima viva. Com que la carretera és local, la circulació és minsa, per tant m’invita a continuar per ella fins a Zamora, no ha estat una mala idea seguir-la. Entro a Zamora pel pont romà sobre el riu Duero. Amb el Duero, només em queda un gran riu per passar, el Miño, enrera queden Guadalquivir, Guadiana i Tajo. Seguint el corrent del riu arribo a la Seu de Zamora. Zamora és una petita capital, amb un gran carrer de vianantsl comercial i moltes esglésies, unes dinou aproximadament. Visitada la Catedral de forma superficial, pregunto per la situació de les oficines de correus. Faig un paquet i l’envio a casa. Ara portaré un quilogram de menys. Travesso Zamora pels carrers peatonals i sempre seguint la direcció a la Plaza de San Lázaro i la Cuesta de la Morana. La sortida de Zamora està molt malamentl, hi han obres per tot arreu. Les fletxes, en moltes ocasions no les trobo o no existeixen , estan construint una carretera de ronda i una autovia. Finalment, agafo el lateral de la carretera N-630, doncs el Camí la segueix en paral.lel, i em porta cap a Roales del Pan. Travesso el poble, que s’assenta al llarg de la carretera i continuo cap a Montamarta, pel lateral de la carretera. Són terres bàsicament de cereals. El sol, tot i estar present durant tot el dia, dóna una calor suportable, i el poc vent que corre, no molesta, tot i que, també és calent. Prop de Montamarta em paro a esmorzar i descansar en un restaurant que trobo a vora la carretera. A mitja tarda continuo la marxa. Surto de Montamarta, que també és un poble allargat, i continuo per la N-630 cap a la Granja de Moreruela (foto abaix esquerra), passo el pantà de Ricobayo i amb suaus baixades i pujades passo per Fontanillas del Camino, Riego del Camino i per fi arribo a la Granja de Moreruela, segello la credencial al Bar El Peregrino i, de passada, em prenc un suc . Aquí, a la Granja, el Camí es bifurca, un d’ells marxa cap a Astorga on empalma amb el Camí Francès, l’altre es diu de Fonseca o Mozárabe, i és el que passa per Sanabria i Ourense, via Santiago. Jo agafo aquest últim. Jesús, l’amo del bar, m’aconsella continuar per carretera fins a Tábara, doncs diu que per a las alforges hi ha trossos difícils. Agraeixo l’informació i per carretera continuo cap a l’embassament del riu Esla, el travesso per el “Puente Quintos”. Ara en pujada arribo a Foramontanos de Tábara, planejant continuo cap a Tábara per la N-630. Poc abans d’ arribar-hi, la carretera empalma amb la N-525. Aquest fet em crida l’atenció. Consulto mapes i informació, i arribo a la conclusió que, per als ciclistes que vulguin fer el Camí Mozárabe, va millor agafar la N-525 al pantà de Ricobayo, no passes per la Granja i t’estalvies una bona volta. A Tábara visito el Monasterio de San Salvador (foto dreta). Espero a l’agutzil a un bar de la plaça Major, prop de l’Ajuntament, que m’ha de donar l'adreça de l’alberg. Com que triga, unes joves del poble m’indiquen on trobar-lo. Arribo al Refugi i el trobo molt concorregut.          L’ alberg molt modest, però net i confortable. Abans d‘ anar-me'n a dormir, parlo amb en Manel, un noi gallec que fa la mateixa ruta que jo i vull saber que pensa de l’etapa de demà. Quedem en fer-la tots dos junts, però això encara és futur.

                  ETAPES: ANTERIOR 7a...... SEGÜENT 9a.