SEVILLA – ALMADEM DE LA PLATA
Día 01.07.05 Divendres
Total 76 Km. – duració total aprox. 6h 36’
Día esplendit, una mica calorós. (Enllaç 1a.Etapa 07/2004)
Primerament, cal recordar que aquesta pàgina és una actualització de la mateixa ruta de l’any passat, per tant, no tindrà perfils en totes les etapes. En aquelles etapes que són noves, si que les enriquirem en tota mena de detalls.
De l’alberg de la Joventut , sortim a les 7 del matí, en recepció ens van donar un picnic, bocata sense guarnir i un plàtan, semblava que'ls van fet a corraqüita, la qualitat, encara no s'havia llevat. De l'alberg ens dirigim cap a la Torre del oro. El Guadalquivir sempre a la nostra esquerra, passem la plaza de Toros (Maestranza), travessem el riu en direcció l'antiga Expo-92, exactamnet on eren les taquilles d'entrada. Prop d'allà surt una carretera, antiga(a la dreta de la autovia de Huelva) que ens porta a Camas.
La deixem errera i no parem fins a les ruïnes de Itàlica en Santiponce, les quals visitem.(no cobren entrada, demanen el DNI, val la pena perdre una mica de temps en la seva visita).
Cami de nostre mete, Almaden de la Plata, parem a esmorzar en el Hostal Canari. Ara, uns quants tobogans, rectes pero en sentir ascendent, és el camí de serveis de Emasesa. Continuem cap a Guillena, que travessem , deixem la carretera i per camis i margeres de bon pis, ens dirigim a Castilloblanco de los Arroyos. El calor pegava fort, relantir la marxa era necessari, tot i així arribem a Castilloblanco congestionats, la Raquel una mica més tocada que nosaltres. Parem a dinar en un restaurant que hi ha a la Plaça de Burro, per 6’5 € i despres fem la migdiada "apalanquem" a la piscina del poble, varem descansar fins a les 17 hores.
Ara continuem cap a Almadem de la Plata, el sol continuava picant de valent. Després de superar una bona sèrie de tobogans, sempre guanyant altura, arribem a la cruïlla de la finca La Morilla, que és per on continua el Camí. Esta finca, és una reserva natural “ Parque Forestal del Berrocal”, per tant, el pas per la reserva ens va permetre veure tota mena d’animals cinegètics, cérvols, cabres, conills........., i como no, després de la baixada ve la pujada, i quina pujada !!!, ara entenc perquè li diuen el Calvari.
El Calvari, és una curta però forta pujada, es troba al cap d’amunt de Almaden, de manera que Almaden de la Plata està a tir de pedra. Travessem el poble de punta a punta i ens acomodem en el seu alberg, és molt funcional . Ens cobrem 6€, i ja hi havia quatre peregrins . Per sopar ens anem a casa Concha i sopem al carrer. Poca estona després, el sopar ens feia efecte en forma de “modorra ”, cansament .El desig de fer treballar al llit, era cada vegada més fort, en poca estona tot hom dorm
