VUITENA ETAPA

Avui sortim una mica més aviat, a dos quarts de nou, volem arribar com a mínim a Molinaseca i superar la primera de les dues etapes de muntanya que ens esperen. El "páramo" va deixant pas a un nou paisatge més verd i ric en espècies arbòries. Aviat passem per Villares, Santibañez i arribem a Astorga, terra dels "Maragatos". Visitem la Catedral i el Palau Episcopal ( foto dreta baix-posar el punter sobre ), aquest últim, obra d'en Gaudí (fotos esquerra i abaix). Agradablement ens tornem a trobar l'avi valencià (72 anys), és l'artista de les fotos. Sortim d'Astorga, de baixada tot comença a canviar i poc a poc el Camí, que no està malament de pis, es va fent ascendent. Arriba Murias de Rechivaldo, Santa Catalina, el Ganso, i amunt, cap a Rabanal del Camino. Parem al Refugi , una "clareta " ( veieu la 2ª foto baix esquerra passant el punter per sobre) i preparem el cap i les cames per a pujar a Fontcebadon, poble abandonat, i La Cruz de Ferro (1.504 mtr.) sostre del Camí. Algunes rampes tenen entre el 6 i el 8 % de desnivell. La hospitalària ens fa l'encàrrec d'entregar un mòbil a un senyor que se'l va deixar ahir i avui l'espera al refugi de Molinaseca. Pres l'encàrrec, els recordo als meus companys que preparin la pedreta, que segons la tradició, ha de ser originària del poble de cadascú, si no l'has portat pot valer qualsevol altra, i que s'ha de llençar al peu de la Cruz de Ferro acompanyada d'un pensament . Com que no em fan cas, jo els insisteixo que agafin una pedra d'allà mateix de Rabanal i que la llencin quan arribin a dalt. "-No em feu cas, ja us apanyareu-, vaig sentenciar. A les primeres rampes l'Antonio i jo ens anem quedant , aviat quedem tots dos sols. En Franc, l'Enrique i en Toni pugen amb una bona cadència que nosaltres no aguantem. Passem Fontcebadon, un parell de paelles més i ja som a la Cruz de Hierro. Allà ens esperen la resta dels companys. Preparo les meves predretes , la de l'Alba i la de l'Íria, i dalt la Creu realitzo en veu alta els desitjos (Foto dalt dreta). Seguidament vaig cap on és la meva bici. És molt curiós, però tota la base de la Creu està plena de pedres amb desitjos, es compliran?... De sobte els meus companys m'increpen, -Que no llences la pedra comunal?, la de tots ?. Ja, ja, ja..... Si no l'hem agafada... els responc. En Franc diu: - Mira dins l' alforja, i vet aquí el miracle, estant a Rabanal m'han ficat un pedrot de 2 o 3 kgr., i pobre de mi els hi he pujat de franc fins a dalt. Al final i després de finalitzat "el cachondeo" corresponent la llencem desitjant un bon camí per a tothom.
Continuem per carretera fins a Majarin, pugem novament fins les antenes i a volar..... cal vigilar doncs el descens fins el Acebo, Riego de Ambrós i Molinaseca té trossos molt forts, amb desnivells del 20 al 23 %. A l'Acebo parem a fer una cervesa al bar i comentem les sensacions experimentades a la baixada. El restaurant està ple de comensals que van per feina. Sellegem la credencial i continuem cap a Molinaseca. Al poble s'entra pel pont que hi ha sobre el riu Meruelo. Descansem, ens relaxem i fem una mica de migdiada a una platgeta artificial que hi ha a la vora del riu. El temps passa i ens dirigim al Refugi, és l'hora de trobar un lloc per passar la nit. Al refugi ens espera el senyor del mòbil, que ens agraeix el detall de portar-li el telèfon. Al Refugi no ha hi lloc, això ens obliga a continuar fins a Ponferrada, arriben i també està complet. Finalment trobem una pensió que ens fa el pes. La resta de la tarda la passem visitant el centre de Ponferrada on trobem bones tasques de tapes i un centre històric molt ben conservat, sobretot el Castell templari.