CINQUENA
ETAPA : OLMO DE ATAPUERCAS - BOBADILLA DEL CAMINO
TOTALS Km APRX. 67....... Perfil etapa...... 
Avui tenim per davant una
etapa molt interessant , per la seva història, pels monuments i pel paisatge.
Sortim d'Olmo de Atapuercas cap a Burgos i agafem la carretera general que ve
de Irun, la N-1. Aquesta carretera,
a segons quines hores del dia porta molt trànsit, per tant s'ha d'anar
amb compte. Altres peregrins agafen el camí que passa per Urbaneja
i Gamonal. Nosaltres seguim per la N-1, a set quilòmetres, entrem a Burgos
per un pol.ligon industrial que porta molta circulació, però a canvi
les voreres són molt amples i et permet anar per elles còmodament.
Travessem la ciutat fins a la Catedral. Parada obligatòria. Jo, la catedral,
ja la coneixia però sempre té racons que pots admirar. Si vas bé
de temps un tomb pel casc històric no ve pas malament. La "zona húmeda"
(així s'anomena la zona de les tasques) està prop de la catedral,
al cas antic, uns vinets acompanyats de quatre viandes et deixen
un record més durador i agradable de la visita.Sortim
de Burgos pel passeig lateral que hi ha paral.lel al riu i en direcció
a Villalbilla, Tardajos i Hornillos. El camí, ben senyalitzat, no presenta
gaires dificultats, els quilòmetres van caient fàcilment. Abans
d'arribar a Hornillos hi ha una pujada que no és forta, però es
fa pesada. Uns 11 km. més i arribem a Hontanas, que t'espera amagada. Una
parada al meson del Sr. Victorino , la foto de rigor i segellar la credencial.
El temps no dóna per a més. D'
Hontana
a Castrojeriz, agafem la carretera, estreta però amb poca circulació,
són 9 km . A més la carretera passa pel mig del convent de
Sant Antón . A Castrojeriz, el Camí va
pel mig del poble. Cal visitar els seus monuments. L'estiu del 2002 que vaig tornar a passar , portava més temps
i vaig visitar la església de Sta.Mª del Manzano. La sorpresa va se
doble , per un cató la visita a l'església i la segona instal.lada
dins l'església, l'exposició que havia sobre la verge Maria i el
Camí . La mostra era molt interesant , molt ben presentada i rica en mostres
escultòriques i pictòriques. L'inversió del temps va ser
rentable.
Al poble en el meson " Casa Antonio" es menja bé per un preu
raonable. Nosaltres ens vam atipar massa, gran error, doncs la pujada de l'Alto
de Mostelares , que tot i no ser llarga, té un desnivell del 3 al 7 % de
mitja i un pis fet malbé per l'aigua de la pluja. Els nostres cossos no
són capaços de pujar totalment sobre la bicicleta la pujada, al
final, el peu a terra i arrossegar la bicicleta és la millor solució.
L'arròs ens passa factura. Un cop a dalt, una petita tempesta ens estimula
a no badar.El Camí és pla però té moltes carrileres i conduir
es fa entretingut. Una baixada tan forta com la pujada, em sembla recordar que
s'anomena "Matamulas" , ens deixa a la "Fuente del Piojo", l'aigua és bona i pots omplir
la cantimplora.
Seguim cap a Itero de la Vega, primer poble de "Tierra de Campos". Abans
de passar el pont sobre el riu Pisuerga trobem a mà esquerra un refugi,
que en aquest moment el regentaven italians i argentins. Fran ens balla un "Tango"
amb una noia hospitalària, tots dos aconsegueixen un fort aplaudiment per
part dels pelegrins, que asseguts en rotllana, els admiren.
L'alberg que hi ha a Itero de la Vega està en una placeta. Està
ben conservat i sembla net i molt acollidor.
Després d'un breu anàlisi, decidim continuar fins a Bobadilla del
Camino, té un refugi privat que està molt bé ( 700 ptes.)
i regentat per un noiet tot simpàtic i alegre "Eduardo" ull té
molt d'èxit amb les noietes. Allà ens tornem a trobar al Sr. Jaume
d'Olot ( 69 anys), petem la xerrada i ens donem ànims. Tots junts, després
de fer la bugada i la neteja personal... marxem tots plegats a donar una petita
volta pel poble, que no és gaire gran, i tornem admirar el "
rollo" que hi ha davant mateix del refugi. Feta la visita sopem bé al mateix
refugi , el preu está bastant equilibrat. El llit ens torna a reconfortar.
Etapa: Anterior 4a. ..... Següent 6à..........