2a.ETAPA - ESCATRON - TORRES DE BERRELEN

Día: Dijous - 06.07.06

Km.: 98

Media: 12.3 km/h

Tiempo de pedaleo: 7 h 54'

Són les 7h30’, el matí, fresca i tranquil·la. Poc moviment pels carrers. Em poso en marxa i travesso el pont sobre l’ Ebre. Dubto si apropar-me o no al Monestir de Roda. Decideixo seguir endavant. Ja el visitaré en una altra ocasió, vaig pensar. Segueixo la carretera A-221 que espero, em dugui a Sastago. El pendent es va mantenint,  calentet,  arribo a  l'Alt de la Creu d'Escatron. M’ aturo, perquè la paronámica ho mereix. Faig fotos i em recreo mirant tota la vall, el dibuix que va descrivint el riu Ebre en el seu parsimoniós caminar. Sembla un oasis, uns hectòmetres verds a dreta i esquerra del riu, una mica més lluny, el “páramo” semideserts. La baixada, com sempre, s'acaba aviat. Travesso Sastago i continuo per la carretera A-221 cap a la Zaida. Ara, que el matí s'ha despertat, el vent m'està castigant una mica. Després d'uns tretze quilòmetres de lluita contra el vent, arribo a Quinto. M’aturo en un bar de la carretera ha esmorzar, però em fan esperar una mica, el pa encara ni havia arribat. Arribat aquest, vaig esmorzar i  recuperar una mica de forces. A Quinto  pregunto per la via del FC  i a ella em dirigeixo, doncs, el camí segueix paral·lel a ella. Aviat trobo les primeres fletxes grogues, que durant el trajecte no pararan d'indicar-me el camí correcte. El Camí és ampli,  però, té més pedres soltes de les quals jo desitjaria. La via del tren sempre a la nostra esquerra fins a poc abans d'arribar a Fuentes. La travessem, i la deixem a la nostra dreta a mesura que ens apropem el poble. Amb bon ritme i castigat molt menys pel vent, arribo a Fuentes de l'Ebro. A  Fuentes segueixo el Camí,  que surt del poble al costat de la caserna de la Guàrdia Civil. Passo per cases, camps, ermita, la carretera i la via del tren, que torna a estar situada a la meva esquerra, i com no! L' Ebre a la meva dreta. De sobte, ja prop de la Cartuja, les obres de l'autovia han fet desaparèixer les fletxes. Et confons . Pregunto i m'aconsellen agafar el lateral de l'autovia fins a prop de la Cartuja, allà  tornaré a trobar el Camí, asseguren. Així ho faig i em va anar molt bé. Arribo al Galatxo de la Cartuja. Una curta però, bona baixada em fa guanyar metres y arribar ràpidament  la Cartuja. Entro a Saragossa. Tenia por de perdre'm entre els seus carrers i avingudes, però la veritat, em va anar de meravella, els senyals em van conduir molt bé fins al Pilar, malgrat, la quantitat d'obres que s'estan fent a Saragossa amb això de l'Expo del 2008. En la plaça del Pilar faig les fotos de rigor i em dirigeixo a la ribera de l’ Ebre, en ella espero trobar el Camí. El camí, va seguint la riba dreta del rio aigües baix, si la referència és el corrent, la teva direcció és a contra del corrent, l' Ebre queda a la meva esquerra. Bé, el primer senyal l’he trobada en un parc que hi ha entre el Pilar i el riu Ebre. Continu ribera amunt, passo per més jardins, un IES, un poliesportiu, més avingudes, carrers, etc., però sempre en direcció a Monzalbarba. Una estació d'Autobusos i el Poliesportiu Ebre, m’indiquen que ja estic a les afores de Saragossa i vaig pel camí correcte.  A uns set quilòmetres apareix Monzalbarba. El Camí contínua bé senyalitzat, però amb algunes pedres. Passo per Utebo i Sobradiel. Arribo a Torres de Berrellen. Visito la seva  església mudèjar i el casc antic. A l'ajuntament, el Sr. Alcalde m'atén molt amablement i m'ofereix dormir en el poliesportiu, accepto la seva proposta i en ell m’ instal·lo.